NextPreviousContents
3. Ús
3.1 Inici
S'ha d'iniciar en una consola, escrivint
guco
Per a veure les opcions d'inici:
guco -?
Si es vol començar amb un cop de ratolí, en KDE posem per
cas, es pot posar un "ninotet" on la comanda sigui
konsole -e /home/garcia/progguco
on progguco és un fitxer executable amb el següent
contingut:
#!bin/bash
cd /home/garcia/bin
./guco
#fi
Això pressuposa que el programa està posat a
/home/garcia/bin.
Pot funcionar en 80x25, però millor si és més
gran. Per exemple, un balanç es veu sencer en pantalla amb 160
columnes (caràcters) de text en pantalla:
En general, (F4) serveix per a passar al menú anterior i per a
deixar el programa. En les entrades, (F3) esborra els caràcters
entrats, tornant el cursor al principi. Una entrada incorrecta (el
compte no accepta moviments, o una data equivocada...) s'esborra i el
cursor torna al principi. La primera vegada apareixerà la
pantalla d'alta d'empreses. Per exemple, "EMPRESA DE PROVES, S. A.", a
la que li hem de posar un identificador, que pot ser "EM". En en moment
de crear l'empresa apareixerà un altre directori "EM". Cada
empresa té un directori de dades propi, sota el directori de
dades global. Només si en el moment de fer l'alta de l'empresa
es posa 'S' en centres de cost, es podran classificar així les
despeses i ingresos.
Per a la visualització correcta dels caràcters en
català, pot ser convenient tenir la consola amb
ISO8859-15.
La primera vegada haureu de posar el directori on és guco, i
especificar el directori de les dades. Dins aquest directori, cada
empresa té el seu directori de dades. Si decidiu no fer-ho
ara, F4. Després caldrà fer l'alta d'almenys una empresa,
les
dades de la qual estaran en un directori amb el mateix nom que
l'identificador de l'empresa, de dues lletres.
En el menú principal es pot fer clic en els quadres i per a
escollir empresa i exercici, o bé seleccionar la inicial amb la
tecla corresponent i continuar teclejant l'identificador de l'empresa
(XX) i l'exercici (nn). Fent ús del ratolí només
es pot seleccionar l'exercici actual i el precedent.
3. 2 Comptes
Pla comptable, 1,2,3,4,8 dígits (sense possibilitat de canvi).
Cada compte té número, nom, un indicador de si accepta
moviments o no (un caràcter S/N) i un de si és d'ACTIU,
PASSIU o EXPLOTACIÓ (A,P,E). Es poden assignar moviments als
comptes de 3 o 4 dígits. Si el compte 570 accepta moviments, el
5700 no pot existir. O si el 64200001 existeix, ni el 642 ni el 6420
poden acceptar moviments. El pla de comptes d'una empresa és
l'arxiu "XXct.guc", on "XX" és l'identificador de l'empresa.
Es pot fer servir en una altra simplement copiant-lo al seu directori i
canviant les dues lletres inicials per l'identificador de la nova
empresa.
A, P i E no s'usen en aquesta versió. Si un s'equivoca no passa
res.
Els comptes de clients són 4300xxxx i els de proveïdors
4000xxxx on "xxxx" és el nº del client/proveïdor. En
fer l'alta d'un d'aquests es produeix l'alta automàtica al pla
de comptes.
En els llistats de comptes, clients o proveídors on es pot
seleccionar llistar només uns quants, 2:A-C seran tots els noms
que comencin per A, B o C; 2:GARCIA tots els d'aquest cognom; 4:43560
tots els d'aquest codi postal. Es poden ajuntar algunes d'aquestes
seleccions, per exemple: 2:A-E,4:43560 per llistar tots els que
comencin des d'A a E, que siguin del codi postal 43560.
Per tant, els
comptes 4000xxxx i 4300xxxx és convenient fer-los en
proveïdors i clients, i no en el pla de comptes.
3. 3 Diari
Per a la introducció de dades.
ALTA D'ASSENTAMENTS.- En començar, apareix el nº
d'assentament que segueix a l'últim entrat. No se'n pot posar un
de posterior. Un d'anterior que prèviament s'hagi esborrat,
sí. INTRO accepta el que hi ha.
En posar la data de l'assentament només cal indicar el dia. Mes
i any ja els heu indicat anteriorment escollint exercici i
període.
No és obligatori posar la contrapartida, però si a
l'anterior línia de l'assentament hi són totes les dades,
en començar la següent línia, (Alt+R) en fa una
altra d'igual excepte que el compte i la contrapartida queden
invertits. No necessàriament han de ser les dues primeres
partides.
Per a repetir l'entrada de la línia anterior en el mateix camp,
(F5), excepte en el lloc del compte, on posa la contrapartida si hi
és, i en la contrapartida, on posa el compte.
Per a rectificar una línia ja acabada, es torna a posar el seu
número, i surt reproduïda a la pantalla en les dues
línies d'entrada, on es modifica.
Per a esborrar una línia, a l'entrada del nº de
línia: (Alt+E).
Si l'assentament té més partides de les que caben a la
pantalla (8 si el terminal és 80x25), a l'entrada del nº de
línia, (RePàg) i (AvPàg) mostren les anteriors i
posteriors.
Si no es té a mà el nº de compte, escrivint el seu
nom o els primers caràcters sortiran successivament els que
coincideixin amb el que heu posat.
Variació a partir de 0.66: posant un nº de compte acabat en
interrogant (per exemple, 524?) surt una relació dels que hi ha
a partir del 524.
Per a tornar a entrar el camp anterior, fletxa amunt.
Per a esborrar l'entrada en curs i tornar el cursor al principi, (F3).
Per a acabar cada assentament, (F4), en el principi de l'entrada del
nº de línia.
(F4) en qualsevol altre punt de l'assentament en curs, surt ignorant-lo.
Si el compte posat és el d'iva suportat o iva repercutit
(normalment 472 i 477), s'ofereix la possibilitat de fer l'entrada al
registre d'iva en aquest moment. Podria ser alguna cosa així:
10
570
CAIXA
H 2320,00
20
472 IVA SUPORTAT
(aquí entrada registre Iva i després acabar l'assentament
-en tornar
del registre d'iva, n'hi ha prou amb un INTRO per a posar el
valor de l'IVA)
D 320,00
30 62910023 COMUNICACIONS dep.
ADMIN.
D 2000,00
En aquest cas, el nº de registre a l'IVA es queda com a nº de
document a l'assentament, per a relacionar una cosa amb l'altra.
Variació a 0.87: És possible tenir alguns conceptes
predefinits en el menú sistema (opció Q), i a l'entrada
de l'explicació de l'assentament -al principi-, amb la tecla F6
surten relacionats, i és possible escollir-ne un amb un clic o
tornar sense fer-ho amb F4.
Els números d'assentament 0, 9998 i 9999 estan reservats per a
saldos d'obertura i tancament d'exercici, com s'explica més
avall.
MODIFICACIÓ D'ASSENTAMENTS.- Cal indicar el període (mes)
al que correspon, i el nº d'assentament. No es poden deixar
assentaments sense quadrar.
Si l'assentament a modificar afecta a l'IVA, es mostra la pantalla
d'entrades a l'IVA. A part de les opcions indicades a la part baixa de
la pantalla, hi ha Alt+Q que torna sense fer cap modificació.
Quan hi ha en un assentament més partides de les que caben en
una pantalla, INTRO va mostrant les successives.
Quan s'està modificant una línia d'un compte d'IVA
s'ofereix la possibilitat de modificar l'iva tamble, en un altre
quadre. La modificació de l'iva es fa directament a l'arxiu de
l'IVA, per tant si en el temps que passa fins que no es modifica
l'assentament hi hagués una interrupció, com una apagada
de corrent, resultaria una incoherència de les dades.
IVA: (Aquesta és la manera més normal de fer entrades al
registre de l'IVA).
COMPRES.- La pantalla es divideix en tres parts: dalt, el registre de
l'IVA. Mig: l'alta de la factura en un registre de pagaments pendents
(opcional). Baix: comptabilitat. L'import del compte de l'IVA
(normalment 472) ha de coincidir amb les quotes expressades a dalt. Si
no es vol donar d'alta un client o proveïdor amb el qual
previsiblement no es farà cap més operació, cal
posar nº 0 en el codi i entrar posteriorment el nom i el NIF.
És convenient fer l'alta d'un proveïdor amb el nº 0 i
algun nom com ara "DIVERSOS".
VENDES.- Igual que les compres, sense previsió de cartera a
cobrar. Es pressuposa una numeració diferent per a les
autofactures en cas d'importacions de la CEE, que per defecte
comença en el 100001, especificat en la definició de
l'empresa, i amb un nº de client que allí també
s'expressa, però l'alta d'aquest s'ha de fer "a mà". Els
registres a l'IVA i els assentaments corresponents es fan
automàticament en registrar una compra de la CEE.
CONSULTES-MODIFICACIONS.- La mateixa pantalla que en modificació
d'assentaments, quan afecta a l'IVA. A part de les opcions expressades
a la part baixa de la pantalla, Alt+Q serveix per a sortir sense que es
faci cap modificació.
PAGAMENTS.- Per a fer la baixa de la cartera a pagar, al mateix temps
que l'assentament a comptabilitat, quan es paga una factura o part de
la mateixa.
OPERACIONS ANUALS.- El tancament de l'exercici produirà:
1.- Un assentament nº 9998 en el període nº 13,
deixant a zero tots els comptes 6 i 7, amb contrapartida al compte
escollit, normalment 129.
2.- Un assentament nº 9999, amb el nº de període 14,
deixant a zero tots els saldos.
3.- Un assentament en el període 01 de l'any posterior, amb el
nº 0. No és possible en entrada d'assentaments, indicar el
nº d'assentament 0.
Per tant, és convenient no fer servir els números 9998 i
9999 per a altres assentaments.
Aquests assentaments es poden esborrar, per a tornar-los a fer
posteriorment, en MODIFICACIÓ D'ASSENTAMENTS.
3. 4 Informes
Per a la sortida de dades, per
pantalla o impressora.
CONSULTA DE COMPTES PER
PANTALLA.- Opció 1 del menu, que té dos variants: 1c i 1p. A l'hora d'indicar el compte,
es posa el número. Si no se sap tot sencer, es pot posar per exemple
524?. També es pot posar el començament del nom, per exemple VERD si busquem
VERDURES GARCIA S.A. Un cop tenim el compte a la pantalla, Avpg, Repg, fletxa
amunt i avall, si el compte és prou llarg per no caber en una pantalla.
F3 permet veure els acumulats per períodes (mesos). Llavors,
introduïr el nº de període permet veure els moviments del mateix.
Al primer quadre, fer clic a la
paraula clients o provs. és el mateix que amb el teclat posat 1c o 1p.
BALANÇ i PÈRDUES I
GUANYS.- Es basen en "actiu.txt", "passiu.txt" i "pygd.txt", que es poden fer i modificar
amb qualsevol editor. Cal
canviar-los el nom afegint al davant l'identificador de l'empresa ("EMactiu.txt") i copiar-los al
directori de la mateixa. Cal que tinguin un retorn de línia (INTRO)
després de l'última línia.
Consultar aquests arxius, per a
veure el format.
Al pygd.txt (pèrdues i
guanys), el compte 71 -augment o disminució de l'existència de productes
acabats- és l'únic que pot estar a despeses o ingressos, segons el seu saldo. Cal
deixar-hi el "71". Si s'hi posa per exemple "710,711,712", el compte de
pèrdues i guanys no sortirà bé. El període és el mes a la
fi del qual es fa el balanç. Període 4 vol dir a 30 d'abril. Posant període 0
surt el balanç de saldos -o de sumes i saldos- només amb l'assentament
d'obertura de l'exercici,si hi és.
LLISTATS DE L'IVA.- Aquí
s'inclou la realització de la declaració anual de clients i proveïdors que hagin
passat de 3005,06 € (model 347). Es genera un fitxer que pot ser importat pel
programa de l'Agència tributària. És fàcil que hi hagi
alguns caràcters incorrectes.
Potser és millor corregir-los en el mateix programa de l'AEAT.
(De fet he comprovat que aquest els
corregeix automàticament).
LLISTATS SELECTIUS.- El mateix procediment expressat més amunt
amb els comptes.
En cas de seleccionar ordenar per 3
(codi client o proveïdor), sortiran els totals per cada un (si s'han seleccionat
valors entre les dades a llistar). En cas de seleccionar ordre per data hi
ha la possibilitat de fer els
totals per mesos.
3.4.1.- Explotació any corrent / any anterior es
basa
en el "expl.txt". amb aquest format:
Naturalment, l'informe no s'ha de dir necessàriament
"expl.txt",
sinó qualsevol nom, i se'n poden tenir tants
de diferents com es vulgui. S'han de fer en text pla, amb un editor
qualsevol, i s'han de tenir en el directori de dades de l'empresa. No
és necessari posar aquí l'identificador XX de l'empresa
al davant del nom.
Els camps. separats per punt i coma. El primer és el nº
de línia, correlatiu. El segon indica el número de
línies en blanc que sortiran després de la línia
en curs. El tercer no s'usa, és convenient posar-hi un 0 (En l'informe pig.txt sí que es fa servir, com s'indica
més avall). El
quart indica els espais en blanc que sortiran a l'esquerra de la
descripció. El següent, és la descripció.
Després hi ha dues possibilitats:
1.- Un nº de compte, que si té signe H i no es vol que
surti amb una ratlleta al davant, cal posar-li el guió
aquí:
Vg. els comptes 700, 701, etc.
2.- Un nº de línia, que ha de començar amb L, que
rebrà el valor de la línia indicada. Així a la
tercera, L1+L2, la suma de les dues anteriors.
Com que amb el canvi de pla comptable a partir de 2008 l'anterior
compte de pèrdues i guanys ja no val, es pot fer servir el
pig.txt. Aquí, si es vol posar els
percentatges, cal posar un '1' en el tercer dels camps separats per
punt i coma que es vol fer servir com a 100, tal com es pot veure en la
segona ratlla del pig.txt.
3.4.2.- Altres informes, segons el "informe.gucinf":
Com l'anterior, es fa en text pla, amb un editor qualsevol.
El darrer signe de totes les línies és ']'.
La primera línia indica el nº de columnes, i la seva
amplada, valors separats per la ratlla vertical '|'. La primera
està destinada a una descripció i les altres a valors.
Les columnes, separades per un ';' indiquen: la primera un nº
correlatiu, la segona, tercera i quarta com en el expl.txt. La
cinquena conté una 'C' si és una línia de
capçalera, i s'ha d'imprimir tal com està.
Les que no són la capçalera, contenen una
descripció a la primera columna, i uns valors a les
següents:
600,601,602
la
suma
de saldos d'aquests comptes
/200,600,601,602
igual, però
només els valors corresponents al centre de cost 200
L1+L2+L3
la suma
de les línies n(1), n(2) i n(3)
No necessàriament ha de tenir l'extensió ".gucinf",
però si ho fem així, i en tenim uns quants de definits,
en
el moment d'imprimir-ne un no cal esprèmer la memòria per
a recordar el seu nom, sinó que amb F5 surten relacionats en una
finestra i es pot escollir el que es vol amb el ratolí.
3. 5 Pagaments a proveïdors
Per a fer modificacions en cartera a pagar, sense afectar a la
comptabilitat, i consultes.
NextPreviousContents